Arxiu d'etiquetes: El caminant

Tercera lectura: El Caminant de Hermann Hesse

A la darrera reunió vam fixar la data pel 19 de febrer a les 16:00 a l’aula Josep Pla (a la biblioteca de la facultat de lletres).

El caminant pren com a pretext un viatge a Italia per oferir un conjunt d’estampes, un diari d’observacions i reflecions de l’autor, on s’alternen breus textos en prosa, problemes i aquareles. Un viatge que té molt de vagabundeig, i que és sobre tot un viatge a l’interior d’un mateix, una autoafirmació de l’existència aburgesada i predictible, del menyspreu a les fronteres i als prejudicis.Imagen

Però la meva vida esta mancada de centre i sura, tremolosa, entre fileres i fileres de pols oposats. Nostàlgia de la llar aquí, nostàlgia del peregrinar allà. Urgència de soledat i vida monacal aquí, ànsia d’amor i solidaritat allà! He col·leccionat llibres i gravats i els he regalat. He cultivat la voluptuositat i el vici, i els he abandonat per practicar l’ascetisme i la mortificació. He respectat amb convicció la vida com a substància, i he arribat a no poder reconèixer-la ni estimar-la més que com a funció.

Però no és assumpte meu fer-me diferent del que sóc. És assumpte del miracle. Qui busca el miracle, qui vol atraure’l i ajudar-lo, només aconsegueix allunyar-se’n. La meva missió és surar entre moltes alternatives tenses i estar disposat quan el miracle corri cap a mi. La meva missió és estar insatisfet i patir desassossec.

Casa roja entre el verdor! Ja vaig tenir-te un cop, no puc pretendre’t de nou.  Ja he tingut pàtria algun cop, he mesurat les parets i la taulada, he traçat els camins del jardí i he penjat els meus propis quadres. Totes les persones s’hi senten impulsades feliç jo que he pogut fer-ho! Molts dels meus desitjos s’han acomplert a la meva vida. Volia ser poeta i he estat poeta. Volia tenir una casa i me’n vaig construir una. Volia tenir dona i fills i els he tingut. Volia parlar i influir sobre les persones i ho he fet. I cada acompliment es convertia en sacietat. La sacietat és quelcom que no podia suportar. La poesia va resultar-me sospitosa. La casa se’m feia estreta. Cap meta assolida era una meta, cada camí era una marrada, cada descans engendrava noves nostàlgies.

Malgrat teniu el pdf (El caminant és a partir de la pàgina 120) us recomano que, a poder ser, l’agafeu de la biblioteca ja que l’edició és molt bonica i inclou algunes aquarel·les de l’autor.

Hesse Hermann – Hermann Lauscher Y El Caminante

 Gaudiu-ne!

Parcialment estret de http://saltusaltus.wordpress.com/2012/11/04/el-caminante-de-hermann-hesse/

Ens veiem el proper dimecres 19 a les 16h, en breu indicarem l’aula

Anuncis